Un cofre tardo-gótico...restauració de moble antic

Aquest estiu estem intervenint (conservació-restauració) un cofre del Museu Maricel de Sitges (gestionat pel Consorci de Patrimoni de Sitges)

Peça datada a l'últim quart del S.XV, pertany al període en que el mobiliari es escàs ja que l'estil de vida era nòmada. Les Arques, Cofres i Baguls son mobles molt abundants ja que la seva funció i ús reflexa la manera de viure del moment. Els cofres, com es el cas del que tenim al taller, son mobles que restaran temps immòbils guardant les pertinences dels que hi viuen als castells.
Es un moble de fusta massissa, folrat de cuir recobert per nervis de ferro i a l'interior recobert de tela o paper.
Es evident la influència mudèjar als cofres d'aquesta època.
A la foto veieu a l'Anna ajudant-nos a fer els treballs...en aquests cas reintegrant una esquerda a la base de la peça.















Treballs realitzats!

FORTí: defensa marítima de la Guerra Civil

Com us dèiem...us anirem presentant els treballs i projectes que hem anant realitzant al llarg de la nostra “vida professional”.
En aquesta ocasió, i amb motiu de recuperar la Memoria Històrica, es tracta de la proposta, per part de SAIA-ART, del Pla de Viabilitat per a protegir i museitzar el Fortí per la defensa marítima a la Guerra Civil que es troba al municipi de Cubelles (Garraf - Barcelona), a la Mota de Sant Pere.

Al 2006, feia un any i mig aproximadament, que havia estat cedida la propietat del vestigi a l’Ajuntament de Cubelles per part de la família que havia viscut a la casa situada a sobre del Fortí i que havia tingut cura del mateix. Hem de tenir en compte que es un vestigi únic a Catalunya per la seva grandària i situació. El treball de recerca que vàrem posar en marxa va ser súper interessant i apassionant...no més dir-vos que els plànols d’aquest Fortí estaven dipositats com a “Documentación Roja” als arxius militars corresponents d'Avila i dels quals ara hi poden gaudir de còpies al municipi de Cubelles. Amb aquesta informació i sobre el terreny vàrem aixecar plànols topogràfics del Fortí, del terreny que l'uneix estratègicament amb el Bunker que es troba a la mateixa platja de Cubelles i del que també es van fer els topogràfics.
La història d’aquest indret, on està situat el vestigi, es molt llarga en el temps i molt interessant (sembla una novel•la de ficció)...caldria massa espai en aquest bloc per explicar-la. Però sempre la podem explicar a tot@s aquell@s que en vulgueu.

El vídeo que us hem penjat, i dissenyat pel Quim Arbiol, el vàrem presentar junt amb el treball d’investigació i Pla de Viabilitat com a possible proposta de museització, tenint en compte que es proposava fer un centre de documentació de la Memòria històrica de les nostres comarques, entre d’altres activitats.

Us adjuntem el document que certifica la nostra recerca al Arxiu d'Avila

Museu Romàntic CAN PAPIOL, restauració de mobles i objectes decoratius

El 2009 SAIA-ART vàrem començar la primera fase de Restauració de Bens Mobles del Museu Romàntic de Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú, com ja sabeu.

Des d'aquí agraïm la confiança que ens han dipositat les responsables del Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer

Us pengem un link es un enregistrament de la TV local Canal Blau al programa Garraf al dia, nit del 20.10.2010, a on podreu veure entre els minuts 29 i 30,25 un petit reportatge dels interessants treballs que s'estan fent.

Abans del estiu hem hagut de fer una pausa perque puguin fer les obres de rehabilitació dels Bens Immobles de la Casa situada al Carrer Major, i quan puguem entrar-hi a treballar, continuarem els treballs dels acabats de les superfícies i diferents complements dels objectes de decoració, mobiliari, carruatges, etc.

Us anirem explicant i així podreu participar d'aquest projecte tan i tan emocionant!

Jornades 28 i 29 maig 2010, Moble i interiors Carlos IV...

Fundació ROCAMORA
L’Associació per a l’estudi del Moble, va organitzar aquestes jornades, El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época Isabelina. Nuevos estudios.

Nosaltres, com estem en fase restauració dels objectes Bens Mobles del Museu Romàntic Can Papiol, no vam tenir dubte en assistir-hi.
L’entorn era la Fundació Rocamora, un palauet isabelí del S.XIX el ben mig del barri del Putxet de Barcelona. En aquest edifici, conservat per la família del mateix nom, n’hi ha un munt de col•leccions d’objectes decoratius i curiositats...fins i tot la maqueta original del monument a Cristobal Colon.
Varen ser unes jornades ben atapeïdes d’informació, segur que en publiquen un llibre d’actes...us apunto unes quantes que m’han pres l’atenció:
- El llit era el moble més car de la casa ja que als dormitoris es feia vida social.
- Mònica Piera, com sempre, ens va delectar amb un a hipòtesi de treball: tenen els llits de les famílies més riques de l’època influència dels carros triomfals que es van construir per rebre a Carlos IV i Fernando VII??
- En Ramon Lluís Monllaó, daurador per excel•lència, ens va complaure amb tota la seva saviesa i podem dir que el daurat amb pa d’or fals no es va poder fer abans del 1940 any que va aparèixer aquests tipus de fulls per daurar (aquesta informació es important pel contingut del Museu Can Papiol de Vilanova i la Geltrú)
- Poc a poc els tallers d'ebenisteria deixen de ser petits espais i van incorporant maquinaria que va apareixent en aquesta època...recordem les exposicions de productes industrials al 1822, 25, 27...Joan Güell ens ho recorda. També ens diu que el “papier mâché” es presenta a l’exposició del 51.

La veritat es que podríem estar parlant molt més...professionals com Francesc Fontbona, Julio Acosta, Juan José Junquera i d’altres (veure info a la web de l’Associació que teniu en aquests bloc mateix) ens van tenir totalment desconnectats del ritme laboral habitual.
A finals d’aquest mes de juny comença un altre seminari sobre teixits.

La escultura, viaje a Valladolid

Mayo, dias 6, 7 y 8 de 2010, primer encuentro Europeo de museos con colección de Esculturas.
Valió la pena estar allí, compartimos información con los museos de: San Gregorio de Valladolid (organizador), Gallerie Borghese-Roma, Musée du Louvre-París, Museo Nacional Bávaro-Munich, Victoria and Albert Museum-Londres, Museo Nacional del Prado-Madrid, Museu de Arte Antiga-Lisboa.

El eje central del encuentro era exponer y presentar el estado de la cuestión de las colecciones de escultura que contiene cada uno de los espacios invitados. No estaban todos, Barcelona-Cataluña no estaba representada y tenemos un Museu Frederic Marès con una importante colección de escultura. Su directora, Pilar Vélez, si acudió.
Bueno, como deciamos, la palabra la tenía las colecciones de escultura. Si algo me confortó como escultora de formación, es que por primera vez oí hablar de lo olvidada y relegada que siempre ha estado la escultura, como si fuera un arte menor. Como si el gran esfuerzo físico que representa construir o levantar volúmenes, suprimiera la labor creativa de tod@ artísta..increible, pero cierto. Incluso en la visita al museo de Arte Oriental vimos un texto que también lo reconoce así, como un arte menor.
En las jornadas se habló de la importancia de las colecciones escultóricas de todos los museos y colecciones que asistieron, y de lo necesario de conservar y reconocer -dar a conocer- las colecciones existentes.
Podriamos hablar largo y tendido del encuentro, pero quizá será mejor que visitéis el Museo Nacional de San Gregorio y esperemos que haya información o actas de las conclusiones.
La colección del Museo es impresionante!!, es de temática religiosa...pero prescindiendo del tema -para aquell@s que os parezca inapetente- son piezas bellas y únicas. Salas bien distribuidas, artesonados importados de otros lugares para poder conservarlos, colecciones también de los pasos de semana santa...pero hay que verlo. No os lo podéis perder...y pedir si la visita os la pudiera hacer el conservador...inigualable.

Aportación a los planes de formación

Con la aportación de estudios profesionales y de mercado hemos querido contribuir a la mejora de la formación en las profesiones que nos incumben.

Uno de ellos fue, por encargo del INCANOP (Institut Català de Noves Professions) en el 1996, para evidenciar la necesidad de formación reglada y reconocimiento de una profesión, con muchos años de práctica en el mercado, de modelistas-maquetistas (DOGC núm.2232,19/07/96). El antecedente a este estudio fue el registro en la propiedad intelectual de un plan de formación en el 1991.

Otro proyecto fue la partipación, año 1999-2000, en el desarrollo de un referencial de fomación para técnicos superiores en conservación-restauración de patrimonio, bajo el paraguas de Leonardo Da Vinci y en el entorno del tratado de Bolonya (ECORESTAU)

El inicio

maqueta de Sant Pere de Rodes E/1:25, para Catalunya en Miniatura

Iniciamos nuestro camino en 2004
Anteriormente ya teníamos bastante recorrido en el sector de modelos y maquetas, la producción de exposiciones y la conservación-restauración.
Habiamos realizado maquetas y modelos para parques temáticos, inmobiliarias, empresas de ingeniería, diseñadores, efectos especiales de películas...
Habiamos impartido docencia durante años sobre técnicas artísticas, talleres de maquetas-modelos y técnicas aplicadas a la conservación-restauración.

Cierto que suena un poco pupurrí, pero la vida profesional que te planteas al estudiar una carrera va derivando según las circunstancias laborales y las necesidades profesionales. Hemos de ser capaces de desarrollarnos y reciclarnos dentro de unos parámetros lógicos marcados por nuestra profesión o sector.
También es cierto que poco a poco nos hemos ido especializando y especificando en dos grades sectores: La conservació- restauración de patrimonio bienes muebles y la formación de modelismo-maquetismo (la docencia nos da "marcha al cuerpo"). La tercera actividad que señalamos en ocasiones "producción de espacios expositivos" tiene quizá menos peso en nuestro currículum, pero no por calidad si no por cantidad. La distribución espacial y la estética y desarrollo de un espacio concreto es un tema que me apasiona como escultora.

Hemos de señalar y hacer incapié en que somos un equipo humano y profesional, que aunque variable según los proyectos, lleva tiempo trabajando y complementando su actividad laboral.

gracias a tod@s por acompañarnos!!